Tot el que cal saber sobre les coníferes ( pins, avets, xiprer…)


 

 

CONÍFERES

És un grup botànic de distribució molt amplia i un dels recursos renovables més importants del món. Es poden considerar les reines del regne vegetal per el seu port majestuós així com per les seves dimensions. Són les especies forestals dominants en els climes freds de las latituds altes i de les altes muntanyes de latituds mitges fins i tot tropicals. Entre les coníferes es troben els arbres més alts i també els de més longevitat (sequoia sempervirens/ sequoia vermella de Califòrnia). És propi de les coníferes la resina, per protegir-se dels depredadors i per aguantar el fred i la calor. Les coníferes són molt més resistents a la sequera que els arbres excepte els chamaeciparis

Les coníferes es caracteritzen per els seus curiosos fruits procedents d’inflorescències. Aquests fruits poden ser de tres classes:

  1. Estròbils/estrobilos o pinyes o cons . Formats per escames llenyoses destinades a protegir les llavors (pins) .
  2. Baies/Bayas. Forma esfèrica ( xiprer, thuya)
  3. Baies/Bayas: Forma esfèrica de consistència carnosa (teix/tejo, càdec o ginebre/enebro)

Tipus de coníferes:

1-Avets:  abies, picea, cedrus, tsuga (país fred), pseudotsuga (país fred)

Coníferes de gran desenvolupament, que necessiten posicions a l’ombra o semi ombra, però que  en climes frescos s’adapten també al sol. Terrenys frescos i solts. Posició de cara nord.

Els cedres són més recomanables per el nostre clima (mediterrani litoral i continental) que els picea doncs poden viure en llocs secs. Els cedres a més accepten molt be la poda (fer-ho cada any el mes d’octubre o novembre). Els avets són molt més macos de petit però quan ja tenen 3 mts són més tupits i frondosos els cedres.Tan els picea com els abies

Els clàssics avets de Nadal són: abies excelsa, abies nordmanniana, abies majoanic).

L’abies pinsapo és l’únic avet autòcton d’Espanya (Granada)

Les piceas blaves són empeltades i de lent creixement .

2-Pins /pinus

De tots els tamanys. Llocs lluminosos i solejats, però s’adapten be a mitja ombra; suporten bé la sequera, i no toleren els entollaments. Ideals per el nostre clima. Coníferes molt adaptables i rustiques.

 3-Thuja

Són molt dures i fortes. S’adapten preferentment en climes frescos i freds. Amb el nostre clima mediterrani litoral volen una posició de cara nord i mitja ombra. Volen sòls profunds, humits i ben drenats . Fullatge molt aromàtic. Adopten preciosos matisos durats a ple sol. Si estan a l’ombra perdran el color groc. A més sol més color groc. En cas de voler fer una bardissa en un país de clima fred, les thuyes són les coníferes ideal a més el creixement és ràpid.

4- Teix / taxus

De ports variables. Fulles planes i fruits amb baies carnoses i vermelles. Prefereixen  climes  frescos de la muntanya baixa i muntanya mitja. Li agrada el clima continental fresc. Té un creixement molt lent. El color de les fulles és d’un verd molt fort. Accepta molt bé la poda ideal per l’art topiari. Fusta molt apropiada per escultors.

5-Càdec/ginebre o enebro:  juniperus

Formen la família més important de coníferes nanes. Coníferes molt rústiques i molt resistents. Són les coníferes més sofertes al fred i la sequera.  Toleren tots els sòls fins i tot els més àrids. De ports i mides molt variades. Baies carnoses de color gris/blau. S’adapten en zones  solejades o amb ombra. De creixement lent. Necessiten poc manteniment. No tenen malures ni enfermetats.

6- Falsos xiprers /Chamaeciparis

Fulles planes i baies més petites. Diversos tamanys, formes i colors. Ideals per climes templats-  frescos, rics amb humitat atmosfèrica . Ideals per el nord d’Europa o Pirineu i Montseny. Fatals per cultivar-los a la mediterrània ja que no els agrada la calç de les nostres terres i aigües

7-Araucarias: Araucaria

Coníferes molt particulars degut a la disposició paral·lela de les branques oferint una forma  geomètrica i estilitzada. L’espècie excelsa esta molt repartida per els litorals marins és l’ adequada al nostre clima. Les auracaries amb punxes no s’adapten al nostre clima. Són ideals per els jardins ja que no necessiten manteniment

8-Xiprer /ciprés : Cupressus semprevirens o Xiprer de Florencia

Hi ha varietats de colors: verds, grocs…, uniformes o matisats. Ideals per a formar bardisses , barreres vegetals o talla vents per el seu tipus de fulla. És poden trasplantar amb un tamany molt gran. Evitar trasplantar xiprers a l’hivern, doncs el fred+les baixes temperatures fa que es deshidratin. Els xipresos macrocarpa i arizonica pateixen sovint malalties /fongs.

Coníferes nanes.

De gran interès per la jardineria gràcies al seu valor ornamental , tamany i perquè són fortes i molt sostenibles. Ideals per a jardineres i testos grans. Les més adequades i fortes per una clima mediterrani són: Picea glauca conica, pinus mugo, juniperus, thuya orientalis nana aurea. Són de creixement molt lent.

 

Plantació:  Arbres de fulla perenne i coníferes, la millor estació és la tardor (octubre). Si no pot ser la tardor, la primavera( març, abril) o bé l’hivern però evitant les setmanes que fa més fred.

Poda: El mes ideal de poda és en el mes d’ octubre i per petits talls durant la tardor, hivern i primavera. 

Què és i com prevenir el dessecament de coníferes?

Dessecament (Phytophtora cinnamomi).Fong microscòpic que penetra en les arrels de les plantes a través d’algunes lesions. Es van assecant branquetes, i l’arbre comença a tenir alguns punts secs, aquestes parts secs cada vegada són més grans. Les arrels es necroscan i s’atrofien.

Afecta principalment a xiprers (arizónica, macrocarpa, semprevirens (xiprer comú)) també a teves, avets i altres coníferes.

Tractaments preventius per evitar el dessecament:

Tractaments que serveixen igual per xiprers en solitari o bé en grups.

1- Cal netejar l’interior de la conífera o sigui sanejar-, eliminant la gran quantitat de branques seques existents, ja que limita la ventilació i provoca l’aparició de malalties. Es poden eliminar els residus vegetals manualment o amb aigua.

2- Millorar la terra física i químicament si aquesta és molt precària amb adobs i esmenes orgàniques.

3- Comprovar que hi hagi la humitat adequada.

4- Si els xiprers es retallen habitualment, fer-ho en l’època més adequada (tardor o bé principis de primavera) i si pot ser amb les fases lunars adequades.

En cas de practicar tots aquests 4 passos correctament, es pot evitar el tractament fitosanitari especial per al dessecament de coníferes.

Per un clima Mediterrani són ideals aquestes coníferes:

Araucaria excelsa

Calocedrus decurrens

Libocedrus decurrens

Libocedrus decurrens variegata

Casuarina stricta ( ideal per pantalles vegetals, aguanta aigua de mar, més fort que el xiprer, ideal per el nostre clima)

Cedrus deodara

Cedrus pendula

Cedrus libani

Cedrus atlàntica

Cedrus atlàntica glauca

Cupressocyparis x leylandii
Cupressus macrocarpa i lutea(xiprer groc)

Cupressus arizonica

Cupressus sempervirens

Cupressus sempervirens stricta

Juniperus  communis

Juniperus chinensis.

Juniperus deppeana

Juniperus oxycedrus

Juniperus sabina

Juniperus pfitzeriana

Juniperus squatamata blue star

Pinus canariensis

Pinus halepensis

Pinus pinea.

CONÍFERES RESISTENTS A PRIMERA LINEA DE MAR

Cupressus arizonica glauca

Araucaria

Casuarina

CONÍFERES RESISTENTS A SEGONA LINEA DE MAR

Cupressus semprevirens

Cupressus macrocarpa

Pinus halapensis

Pinus pinea

Pinus canariensis

CONIFERES IDEALS COM A TALLA VENTS: Tots els cupressus i casuarinas són ideals com a talla vents i com a segona opció per un clima continental o fred els cupressus leylandii.

LES CONÍFERES QUE S’ADAPTEN MÉS EN UN TEST SÓN: Totes les coníferes en general s’adapten molt bé en un test gran, especialment els cupressus, thujas, juniperus i pinus.

CONIFERES CADUQUES

Taxodium distichum

El gènere Larix (de regions molt septentrionals o en grans altituds del hemisferi boreal (menys de-30º)

Pseudolarix amabilis

Ginkgo biloba

CONIFERA QUE AGUANTA EL FOC i QUE REBROTA SI PODES PER LA PART SECA::   Pinus canariensis. L’alzina surera també torna a brotar després d’un incendi. El P. canariensis és molt sensible al fred.

LA CONÍFERA DE MÉS RÀPID CREIXEMENT ÉS : Pinus insignis ideal per a llocs humits tipus Montseny

CONÍFERES QUE ELS SEUS FRUITS SÓN COMESTIBLES: Pinus maximartinezii i pinus pinea

Coníferes que es troben habitualment a l’alt Pirineu

Abies alba

Juniperus communis

Juniperus oxycedrus

Juniperus phoenicea

Juniperus thurifera

Pinus nigra

Pinus sylvestris

Pinus uncinata

Coníferes que es troben habitualment per el Montseny

En el Montseny es troben centenars de coníferes especialment:

Abies alba

Juniperus communis

Juniperus oxycedrus

Pinus halapensis insignis.

Pinus nigra

Pinus pinaster

Pinus pinea

Pinus sylvestris

Taxus baccata

Les coníferes que fan més olor són: cupressus arizonica glauca i cupressus macrocarpa goldcrest

 

 

 

Sr. Joan Bordas donant classe de coníferes.

 

 

Dejar un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Por favor, confirme que no es un ordenador * Time limit is exhausted. Please reload CAPTCHA.