|
L’ALL, com a planta ornamental i com a hortalissaDites populars:
Si vols aller, planta’l pel febrer
Sembra l'all per Sant Fruitós i serà ben rabiós. (21 de gener)
Si vols all coent, planta'l per l'advent; si el vols bo i fi sembra'l per Sant Martí. (11 nov)
En els climes molt freds la plantació es fa a finals d'hivern i en climes més temperats es pot fer a partir del novembre fins al gener.
L'all és l'hortalissa amb més propietats medicinals doncs conté gran quantitat de compostos químics amb efectes beneficiosos per la salut. Algunes de les propietats més reconegudes són la reducció del colesterol, l'efecte antihipertensiu, la prevenció del càncer d'estómac, l'augment de la capacitat del sistema immunològic i l'efecte antibiòtic. És una planta de la família de les liliàcies, el seu nom científic és Allium sativum. És una planta bianual, això vol dir que el seu cicle té una duració de dos anys, o sigui, que fins el segon any no fa la flor. Fa unes arrels molt nombroses i curtes, la qual cosa fa que sigui una planta molt ben adaptada al cultiu d’hort urbà.
La plantació es fa a partir de les dents d'all. Cal tenir en compte que l'all acabat de collir pot tenir latència, o sigui, que trigarà un cert temps a germinar.
Necessita sòl sorrenc, permeable, lleuger, orgànic i sense estancament d’aigua, ja que no li convé la humitat.
L’all també és cultiva com a planta ornamental ja que la seva flor és molt bonica. L’all té importants propietats insecticides i fungicides això vol dir que si plantem all al costat d’un altre planta ornamental o d’una hortalissa aquesta planta estarà protegida de plagues i enfermetats doncs l’all és un remei natural i molt efectiu. És habitual la combinació de rosers amb alls, aquests fan fugir el pugó.
| menu horts >> | |
|
|
